La mobilització de dissabte passat va desbordar totes les expectatives i el passeig de Gràcia i els carrers propers es van omplir de gent, de totes les edats, orígens i colors, armats amb senyeres, estelades i pancartes que van conformar una onada de sobiranisme molt més nombrosa del que podien esperar les previsions més optimistes. Segons Òmnium Cultural, un milió i mig de persones van sortir al carrer, una xifra que la Guàrdia Urbana va reduir fins als i les 1.100.000 manifestants. En tot cas, una de les grans mobilitzacions de la història de Catalunya.

Des de la Intersindical-CSC, ens havíem posat com a repte contribuir a fer de la protesta un clam netament sobiranista, sense ambigüitats. I ho vam aconseguir entre centenars d’entitats que, superant els debats partidistes dels dies previs, van fer del crit per la independència un clam gairebé unànime, arraconant qualsevol reivindicació sobre Estatuts ja caducs i totalment insuficients. Dissabte es va poder constatar que cada vegada hi ha més persones que abandonen els projectes autonomista o federalista per abraçar la causa de la plena llibertat nacional. El Tribunal Constitucional va deixar clars els límits que trobarem en l’Estat espanyol i aquests són tan insuficients que deixen la independència com a únic projecte polític alternatiu a l’Estat centralista.

Un cop constatada la impossibilitat d’Espanya per satisfer la pluralitat interna que alguns reivindicaven, és el moment d’abandonar projectes frustrats federalitzants i reclamacions de noves competències a través del Congrés dels Diputats, en una edició renovada del vell “peix al cove”. Ara és el moment de donar la veu al poble per tal que decideixi lliurement el seu futur, cal abandonar l’actitud mesell de demanar permís per tot a Madrid i tirar pel dret. Només exercint el màxim acte de democràcia, el dret a l’autodeterminació, posarem fi a les imposicions i podrem esquivar la legalitat espanyola i francesa. I dissabte va quedar clar que el poble està madur.