L’increment del preu dels productes no té aturador, malgrat la reducció continuada del poder adquisitiu d’una majoria de la població. Avui s’han fet públiques les dades de l’Instituto Nacional de Estadística referents a les comunitats autònomes de Catalunya, el País València i les Illes Balears i Pitiüses i constaten una nova pujada del 0,2% de l’IPC. Malgrat que l’increment és inferior a mesos anteriors, això és degut a què el preu dels combustibles, que havia empès diverses altres partides, s’ha moderat i, per contra, s’han apujat igualment els preus de diversos productes.

Durant el juny, doncs, el cost de la vida és un 0,2% superior, arreu del país, mentre que, en termes anuals, l’increment balla entre l’1,3% i el 1,7%. A nivell provincial, els majors increments anuals s’han produït a Girona (2%) i a Barcelona (1,7%), mentre que els més petits han estat a Alacant (1,2%) i a Castelló i València (1,3%). Tanmateix, ha estat precisament a València on els preus han pujat més aquest mes (un 0,3%), mentre que on ho han fet en menor mesura ha estat a Alacant, Castelló, Lleida i Girona (un 0,1%).

Per a més concreció, en el següent requadre, s’hi poden veure les evolucions dels preus a les tres comunitats catalanes d’algunes de les partides que més ens afecten com a classes treballadores (excepte el primer apartat, les variacions són interanuals):


*fa referència a aliments i begudes no alcohòliques

Segons aquestes xifres, la inflació segueix pujant, en la mateixa mesura que el poder adquisitiu de la població es redueix, a causa de les altes taxes d’atur, les reduccions salarials en el sector públic i les retallades que també es donen de forma més o menys il·legal en el sector privat. A mesura que la capacitat de consum baixa, el cost de la vida puja, una situació que es pot veure agreujada per l’increment de l’IVA estrenat aquest mes. Aquesta situació, que provocarà que es mantingui la caiguda del consum, seguirà repercutint especialment en els comerços i els petits negocis, que seguiran acomiadant personal o tancant.

Ara és el moment de virar completament el rumb de les polítiques, per tal d’atacar un dels mals endèmics de l’economia catalana i espanyola, la manca de poder adquisitiu de la classe treballadora a causa d’unes desigualtats socials i salarials d’escàndol. Cal abandonar les polítiques d’austeritat i invertir en serveis socials, lluitar contra el frau fiscal i aplicar un sistema impositiu progressiu, retirar la reforma laboral i aprovar-ne una altra que aposti per l’ocupació estable i de qualitat, apujar el salari mínim, imposar ventalls salarials a les empreses i avançar cap a la jornada laboral de 35 hores. El problema no és tant que no hi hagi feina o falti riquesa, sinó que aquestes estan mal repartides!