Durant aquest matí, el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, ha realitzat la seva intervenció en el debat sobre l’estat de la nació (espanyola). En ella, a més d’oferir noves molles autonomistes a qui encara reivindica l’Estatut, ha insistit en seguir aplicant reformes en matèria social i econòmica, amb l’excusa que “no sortirem de la crisi sense fer res”. Una de les propostes que ha tornat a posar sobre la taula ha estat la d’aplicar una reforma en el sistema de pensions amb l’objectiu d’apujar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i retallar-ne les prestacions.

No és cap novetat, aquesta mesura ja es va plantejar fa uns mesos i, un cop resolta la reforma laboral, es preveia que suposaria el següent atac als drets socials que perpetraria l’Executiu central, però no per això cal estar menys alerta. De fet, retallades com aquesta encara omplen més d’arguments els i les partidàries de la vaga general del proper 29 de setembre. No només es rebutjarà la pitjor reforma laboral de les últimes dècades, sinó que caldrà fer un pols de força en favor d’un altre model social més favorable als interessos de les classes treballadores, el que inclou noves i millors fórmules de redistribució de la riquesa i més serveis i prestacions socials, precisament el camí contrari pel qual ha optat Zapatero.

L’actual govern espanyol és un estudiant disciplinat dels organismes neoliberals internacionals i en el cas de les pensions progressa adequadament en favor dels interessos patronals. El passat 7 de juliol, el comissari de la UE de Treball, Laszlo Andor, presentava un informe en el que s’hi demanava que es retardés progressivament l’edat de jubilació fins els 67 anys, en un primer moment, i fins els 70, en segons instància. En teoria, l’objectiu és fer viable el sistema de pensions, malgrat que, des de la Intersindical-CSC, ja vam denunciar en el seu moment que és molt més viable per aconseguir-ho implantar uns sistema fiscal just i progressiu, avançar cap a l’ocupació plena, estable i de qualitat i constituir una caixa pròpia de seguretat social per als Països Catalans. En tot cas, cal tenir en compte que aquest primer ajornament proposat per l’executiu espanyol és només una primera passa, tenint en compte els dictàmens de la UE que apunten a tendir a jubilar-nos als 70 anys.

Aquest govern s’està convertint en un dels executius que més drets socials i laborals ha retallat de les últimes dècades, aquell que més s’ha alineat amb els poders econòmics i patronals. I amb aquestes mesures segur que ni sortirem de la crisi, ni de la precarietat permanent de la classe treballadora. Cal preparar la resposta i protagonitzar mobilitzacions i protestes exemplars de cara a paralitzar els centres de treball el proper 29 de setembre. Els treballadors i les treballadores no ens podem deixar trepitjar!