(publicat a El Triangle)

Fa un parell de setmanes que va començar la darrera ràtzia de l’Estat espanyol contra l’esquerra abertzale, amb la detenció de deu militants d’aquest moviment que estaven treballant per impulsar una nova proposta política que suposés la fi del conflicte al País Basc. Un cop més se’ns mostra allò que sabem des de fa més de trenta anys, que la repressió forma part ineludible de la cultura pòlítica d’Euskadi i que la democràcia pot quedar qüestionada via Llei.

Després de la gran enganyifa que suposà la Transició, s’acaba demostrant que no ha servit per solucionar els problemes d’encaix no sols d’Euskadi, també de Catalunya. A Euskadi pretenen consolidar la Transició des del control de les institucions i amb l’exclusió política d’una part important de la població, són demòcrates excloents, autoritaris quan els hi sembla i mestres en les enginyeries del consentiment. Però si del que es tractava era de construir un projecte democràtic i per a tothom, el que constatem a dia d'avui és un doble fracàs: ni democràtic, ni per a tothom. El projecte de renovació de l'Estat Espanyol sorgit de la transició està esgotat. I la gran lliçó que se'ns ha donat recentment des de Euskadi és la important mobilització sindical i social que s'ha produït, la pilota està jugant-se en un altre camp amb la seguretat que dóna la majoria sindical basca, i en aquest terreny l'opció estatalista representada per UGT i CCOO no suma. És una gran lliçó.

Entre les darreres detencions hi ha la del Rafa Díez, exsecretari general de Lab, persona que ha treballat amb fermesa per l’alliberament nacional i social d’Euskal Herria. Un militant que ha fet una gran tasca per donar a conèixer el conflicte del seu poble a nivell internacional amb rigor i sense complexos. Amb la seva detenció el missatge que se'ns envia és que no volen cap solució política, i estan disposats a torpedinar-ne qualsevol intent malgrat que això suposi deixar fora del mapa polític a una important part de la població d’Euskal Herria. El tipus de solució adequat, i així ho manifesten en conflictes llunyans, no és acceptat quan el conflicte el tenen a casa.

Ara aquelles persones que creiem en un sindicalisme nacional i de confrontació hem de fer evident el nostre rebuig cap a aquest nou atac contra les llibertats nacionals perpetrat per la Justícia espanyola a instàncies del govern central i exigir la retirada de normes de com la Llei de Partits, la llibertat per totes aquelles persones que han comès el “crim” de defensar el dret de decidir del seu poble i el respecte per organitzacions com LAB, al servei d’una classe i d’un país. Cal que entenguin que els problemes polítics només poden tenir solucions polítiques.