Si parlem de rebaixes d’estiu en quines rebaixes penseu? Les que anuncien la televisió, la radio i la premsa escrita?

Doncs no. Les rebaixes d’estiu que més triomfen aquest any 2010 són les rebaixes nacionals (l’Estatut d’Autonomia) i les rebaixes socials (la Reforma Laboral), obsequiades aquest mes de juny per l’Estat espanyol. Novament els nostres minsos drets com a poble i com a classe han sofert la seva tisorada impecable.

Un Estatut d’Autonomia que cal recordar, que retallat o sense retallar pel Tribunal Constitucional, no tenia en matèria econòmica, social i laboral cap mena de gràcia ni novetat. El marc català de relacions laborals i de protecció social no va ser ni en la proposta del Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya .

Des del món del treball, la única sobirania nacional que volem tenir és la capacitat d’enfortir l’economia productiva i no especulativa, de crear llocs de treball fixos i de qualitat, de suprimir els contractes de treball temporals, de legislar el salari mínim català, d’implantar la renda bàsica universal o fer de les 35 hores (o menys) una realitat, etc. D’entre de les moltes mesures que hauria de contenir una futura constitució d’un Estat del benestar català.

I una vegada aprovada la Reforma Laboral, heu sentit alguna xifra de la quantitat de llocs de treball que crearà? Aquesta noticia és impossible de sentir ja que l’objectiu de la reforma és que l’empresariat precaritzi encara més la contractació (rebaixa de la indemnització) i posi més por a la pell a una classe treballadora cada dia més coaccionada (facilitat de l’acomiadament).

El moviment obrer hem d’assenyalar amb força els culpables de la crisi (l’especulació bancària, alimentaria, energètica i mediambiental) però també els còmplices d’aquesta reforma: els partits polítics i els sindicats d’acompanyament. I respecte els darrers, cal constatar com clarament alguns articles reformats de l’Estatut dels Treballadors els beneficien.

En aquelles empreses on en el moment d’extingir contractes, inaplicar el salari o modificar les condicions de treball no existeixi representació legal (llegeixis comitès d’empresa o delegats de personal), les plantilles d’aquestes empreses podran atribuir la seva representativitat als sindicats més representatius. Sabeu quins són, no?

Mentres la política i el sindicalisme sigui exercida per persones (recordem que ens deia en Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”) que no creuen ni en el progrès econòmic i social ni en la unitat i independència dels Països Catalans no esperem que es creïn solucions davant els problemes reals que com a poble i com a classe tenim.

I davant d’aquestes rebaixes què hem de fer? Informar-nos, formar-nos i organitzar-nos per plantar-hi cara. Tampoc és res de nou, però és el que han vingut fent les generacions anteriors de persones treballadores contra les injustícies socials i nacionals. Serem menys que ells i elles?