1. Hist�ria
2. Responsables

3. Dades d'inter�s i traject�ria internacional

1. Hist�ria

1958
Fundaci� de la Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC)
Es forma en ple franquisme a partir de dos nuclis b�sics, per un costat treballadors i treballadores procedents del catalanisme pol�tic (b�sicament d'Uni� Democr�tica de Catalunya) i per l'altra els que venen de camps que giren entorn moviments cat�lics tipus JOC i HOAC o provinents de l'anarcosindicalisme.
En els primers anys funciona com a SOCC Solidaritat d'Obrers Cristians de Catalunya per� posteriorment ja esdev� SOC, establint el seu car�cter laic.

1980
Fundaci� de la Confederaci� Sindical dels Treballadors de Catalunya (CSTC)
Formada a partir de l'acord aconseguit entre SOC i els Col�lectius de Treballadors pel Sindicat de Catalunya (CCTT), organitzaci� sindical de caire nacionalista molt vinculada al PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional).
De l'any 1980 al 1983 la CSTC funciona amb una comissi� gestora. L'any 83, any de constituci� oficial de la Confederaci�, es crea tamb� la Fundaci� Layret, per donar suport a la CSTC. Durant el per�ode constituent s'uneixen a la CSTC diferents sindicats i col�lectius:

SAT: Sindicat Aut�nom de Treballadors de Cass� de la Selva.
SOFIS: Sindicat Obrer de la Fusta i el Suro.
APPF: Associaci� Professional de Pompes F�nebres.
SICO: Sindicat Independent de la Comarca d'Osona.
STG: Sindicat de Treballadors de la Garrotxa.
SUTA: Sindicat Unitari de Treballadors d'Autoescoles.

1986
Fundaci� de la Confederaci� Sindical de Catalunya (CSC)
Es crea fruit de l'acord entre la CSTC i el Sindicat de Quadres de Catalunya (SQC), que permetia a trav�s de la inicial penetraci� en el sector de "quadres i t�cnics" esdevenir un sindicat de classe. L'acord, signat la tardor del 86, permet presentar-se sota les sigles de CSC a les eleccions sindicals d'aquell any. L�1 i el 2 de maig de 1987 es fa el Congr�s Constituent de la CSC. Durant aquest proc�s entre la creaci� de la CSC i el seu congr�s consitutent s'hi van afegir els seg�ents sindicats:

RADIUM: Sindicat de Contramaestres del T�xtil.
SECPVE: Sindicat d'Empleats de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l'Estalvi.
Processos de disgregaci� de la CSC:

1987: Durant el proc�s de la CSTC de l'abril, abans de crear oficialment la CSC, es produeix una petita fuga que es concreta m�s tard amb la formaci� de la mai reeixida COS (Coordinadora Obrera Sindical).
1988: Entre els mesos de frebrer i maig el sector provinent de la CSTC trenca amb el sector del SQC, als que s'hi afegiren el Sindicat d'Estalvi de Catalunya (SEC), Radium i SECPVE.
1989: El mes de febrer, amb tot un proc�s anterior i posterior, es produeix un intent, reeixit en part, de dur tot el que resta de la CSC a CCOO.
1990: El congr�s de la CSC a Vic tanca tot el proc�s disgregacionista, estabilitza la situaci� i permet refer la Confederaci� en base a la ponencia Continuem.

1990
Fundaci� de la Intersindical-Confederaci� Sindical de Catalunya (I-CSC)
El mes d'octubre es legalitza la Intersindical i a les eleccions sindicals d'aquell any la presentaci� es fa com a Intersindical-CSC.

1993
Congr�s Constituent de la Intersindical-CSC
Es va fer els dies 13 i 14 de novembre a Tarragona.
Des de l'any 90 al 93 es van afegir a la Intersindical-CSC diferents sindicats de branca i empresa que avui conformen l'actual I-CSC sota un model organitzatiu confederal per� sense perdre el referent de classe.

1998
II Congr�s Confederal de la Intersindical-CSC
Amb el lema Vers el sindicalisme catal� i independent del 2000 es fa a l'hotel Alimara de Barcelona el II Congr�s de la I-CSC el 25 d'abril d'aquell any que implica una profunda renovaci� generacional del sindicat i un enfortiment dels principis sindicals i nacionals de l'organitzaci�.
Al novembre del 1998, aprofitant el 40� aniversari del sindicat, es recull i agrupa a trav�s de la Fundaci� Layret l'arxiu del SOC, la CSTC i la CSC i es cedeix a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
2000
Un congr�s extraordinari al mes de juny modifica i ajusta els estatuts i renova els c�rrecs del secretariat confederal.

2004
III Congr�s Confederal de la Intersindical-CSC
Amb el lema Continuem avan�ant, la for�a del sindicat nacional , es fa a l�hotel Alimara de Barcelona el III Congr�s Confederal de la I-CSC el 20 de novembre que significa la consolidaci� del projecte sindical encetat en l�anterior congr�s. L�increment del nombre de delegats i l�expansi� sectorial i territorial de la confederaci� certifiquen la voluntat de que la Intersindical-CSC el sindicat nacional i de classe de refer�ncia dels Pa�sos Catalans.
D�altra banda, al Congr�s tamb� s�hi aprova la postura contr�ria de la confederaci� al refer�ndum de ratificaci� del tractat anomenat �Constituci� europea� el febrer del 2005, per la manca de drets en els �mbits laboral, social, democr�tic i nacional del text.

2. Responsables

Solidaritat d�Obrers de Catalunya
1958-1980
Secretaris Generals:
Jaume Terribas i Alamego
Xavier Casassas i Miralles
Josep Almeda i Garc�a

Confederaci� Sindical dels Treballadors de Catalunya
1980-1983
Secretari de la Comissi� Gestora:
Llu�s Llerin�s i G�mez
1983-1986
Secretari General:
Llu�s Llerin�s i G�mez

Confederaci� Sindical de Catalunya
1986-1988
Secretari General:
Llu�s Llerin�s i G�mez
Secretari General Adjunt:
Jordi Fayos i L�pez
1988-1990
Secretari General:
Llu�s Llerin�s i G�mez
1990
Secretari General:
Miquel Porter i Moix
President:
Llu�s Llerin�s i G�mez
Intersindical-CSC
1990-1993
Secretari de la Comissi� Gestora:
Miquel Porter i Moix
1993-1998
Secretari Confederal:
Miquel Porter i Moix
1998-2004
Secret�ria Confederal:
Isabel Pallar�s i Roqu�
President:
Llu�s Llerin�s i G�mez
President Em�rit:
Miquel Porter i Moix
2004
Secret�ria Confederal:
Isabel Pallar�s i Roqu�
Secretari d'Acci� Sindical:
Carles Sastre i Benlliure
Secretari d'Organitzaci�:
Sergi Perell� i Mir�
Jes�s Mall� i Pujal
Secretari de Premsa i Publicacions:
Ferran Casas i Manresa
Secretari de Salut Laboral:
Joan Arimon i Sol�
Secretari de Formaci� i Estudis:
N�stor Sastre i Benlliure
Secret�ria d'Acci� Social:
N�ria Margarit i Vi�as

3. Dades d'inter�s i traject�ria internacional

1962
SOC, juntament amb la Confederaci� Nacional del Treball (CNT) i la Uni� General de Treballadors (UGT) creen l'Alian�a Sindical Obrera (ASO).
Degut a la situaci� en aquells moments de la UGT (sector de l'interior i sector de l'exterior) l'ASO no acaba de reeixir, malgrat tot fou un intent de coordinaci� unit�ria.
SOC promou els Grups Obrers de Promoci� Social (GOPS), els quals a trav�s de cursets i xerrades van integrant joventut amb preocupaci� social al moviment sindical.

1964
Afiliats de SOC funden i promocionen amb altres particulars l'Escola de Formaci� Social del Clot, participant activament en les seves activitats tant docents com sensibilitzadores i mobilitzadores.

1964-1966
Treballadors afiliats a SOC configuren i participen a les primeres Comissions Obreres (CCOO) que es formen a Barcelona (concretament als sectors de qu�miques i banca). En marxen quan en constaten la manipulaci� que en fan el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i el Front Obrer Catal� (FOC).

1965
SOC s'afilia a la Confederaci� Internacional de Sindicats Cristians (CISC) [que compta amb ELA entre els seus fundadors], que posteriorment esdev� la Confederaci� Mundial del Treball (CMT). Fou el primer sindicat catal� reconegut com a tal a nivell internacional.

1965-1966
Treball conjunt a nivell internacional entre Solidaritat de Treballadors Bascos (ELA) en el comit� de la CMT/CIOSL per a denunciar la manca de llibertat sindical a l'Estat espanyol.

1968-1969
Participaci� juntament amb els companys d'ELA, UGT, CCOO i la Federaci�n Sindical de Trabajadores (FST) en els treballs del Grup d'Estudi de la Organitzaci� Internacional del Treball (OIT) sobre la situaci� sindical a l'Estat espanyol.

1976
SOC forma part del Consell Consultiu de la Presid�ncia de la Generalitat de Catalunya fins la seva dissoluci�.

1977
Un representant de SOC fa la intervenci� a la Confer�ncia Internacional de la OIT en catal�.
A iniciativa de la representaci� de SOC, el Congr�s de la CMT aprova una resoluci� demanant el restabliment de la Generalitat de Catalunya presidida per Josep Tarradellas.

1984
A iniciativa de la CSTC, i durant pr�cticament un any, delegacions de la CSTC, de la Uni�n Sindical Obrera de Catalunya (USO-C) i del SQC, presidides pels seus respectius secretaris generals analitzen i negocien la creaci� del Sindicat de Treballadors de Catalunya (STC), per� la negativa de la USO-C per tencar els seus lligams org�nics amb Madrid invalida el proc�s.

1993
A partir de la relaci� amb ELA s'estableix contacte amb un altre sindicat basc, Languileen Abertzaleak Baztordeak (LAB). Tamb� es comencen a mantenir relacions flu�des amb la Confederaci� Intersindical Gallega (CIG) i la Intersindical Can�ria.

2002
En motiu de la cimera de caps d'Estat i de govern de la UE celebrada a Barcelona els dies 15 i 16 de mar�, la Intersindical-CSC va participar a la manifestaci� convocada per la Confederaci� Europea de Sindicats (CES) el 14 de mar�, amb un bloc propi format per 2.000 persones de sindicats bascos, sards, corsos, aostencs i canaris, Despr�s de la manifestaci�, es va celebrar un acte p�blic de la Confederaci� de Sindicats Nacionals d�Europa, un f�rum obert de les organitzacions sindicals pr�pies de les nacions sense estat de la UE per tal d�avan�ar cap a la construcci� d�una Europa dels treballadors i les treballadores i dels pobles.
El mes d�octubre, la Intersindical-CSC va impulsar la Conferencia Sindical Internacional, que es va celebrar a Euskal Herria amb la participaci� de m�s de 40 sindicats de tot el m�n, per tal d�ampliar l�abast de la lluita per un altre m�n a nivell global.

2004
Al maig es celebra la I Conferencia Internacional de Sindicats de Nacions Sense Estat a Donosti (Euskal Herria), amb la constituci� d�una comissi� que treballar� per crear una estructura definitiva de sindicats de nacions sense estat de cara a l�any 2006. Els sindicats que formaran aquest futur organisme seran:

Sindicats membres:
I-CSC (Pa�sos Catalans)
SOE (Occit�nia)
CSS i KUILES (Sardenya)
STC (C�rsega)
LAB, ENE i ELB (Euskal Herria)
SLB (Bretanya)
CUT (Gal�cia)
CSI (Ast�ries)
SAVT (Aosta)
UGTM (Martinica)
UGTG (Guadalupe)
USTKE (Nova Caled�nia)

Sindicats observadors:
ELA (Euskal Herria)
CIG (Galicia)

�ltimes not�cies

  Intersindical-csc � Portal de l'Angel 38, 1r pis � 08002 Barcelona � Tel. 934813660

Av�s legal :: Disseny web